Ibiza Ciscar, Angel Ferran


Em dic Ferran Ibiza i Ciscar, vaig nàixer el 21 de Desembre del 1955 al Municipi de Pego(Marina Alta) País Valencià, però i, el meu sentiment és de Paterna.
Soc llicenciat, des la Facultat de Filossofía i Lletres de València, en Psicologia Clínica,Educativa i Social, Diplomat en Ciéncies Humanes per l´Escola Universitaria del Professorat d´Educació General Bàsica, i  reconegut com Educador Social pel Col.legi Oficial d´Educadors Socials de València.
       La meva tasca professional, sempre ha estat relacionada en l´intervenció Psico-soci-Educativa en l´àmbit comunitari, amb Menors i Jovens-menors en situació de risc i/o en situació de conflicte social, tan en matèria de Protecció Juridica com de Responsabilitat Penal. Tasca qué vinc exercitant en el Barri La Coma des de fa 20 anys, d´Educador Social de l´Ajuntament de Paterna des l´Area de Serveis Socials, en qualitat de Funcionari de Carrera. La resta de temps fins 32 anys vaig treballar en l´Univaersitat Popular de València, inclòs formant part de l´Equip Tècnic promotor( d´on vaig esser apartat per la Regidora d´Educació de l´Ajuntament de València, la qual pertanyía al Grup d´Acció Valencianista.(El meu Curriculum d´onze fòlis està a l´abast de quí vullga lligir-ho).

       A finals del Franquisme comence a relacionar-m´hi amb membres de l´Organització Revolucionaria dels Treballadors, amb membres del Moviment Comuniste i de La Lliga Revolucionaria, i vaig començar a militar  en Comissions Obreres del Camp a la Marina Alta.Tot plegat amb l´ensenyament dintre del Maerialisme Dialèctic i Materialisme Històric,  esdevengut        pels meus Mestres Enric Sebastiá Domingo(Catedràtic d´Historia)  i Gonzalo Anaya Santos(Catedràtic de Fliossofía i Sociología). Vaig esbrinar  la meva formació en el Marxisme Científic.

      Des 1982 estíc decepcionat amb la continua destroça,qué n´ha esdevingut fins i tot, hores d´ara MES QUE MAI, la “DEMOCRÂCIA per la qual  va lluitar el Moviment Obrer Espanyol durant la darrera meitat del Franquisme. 
      Aleshores, en moure el vent de l´indignació social, tanmateix vaig començar ha animar-m´hi i sentir la necessitat de fer algo, ja qué començava ha no sentir-m´he tot sol i  impotent front els abusos de la  nova“Democràcia feixista”. Tot plegat, a com em sentía abans.
      Pel qual crec, qué treballant molts junts, puc col.laborar en alguna matèria relacionada amb la meva experència professional i personal.